Aires del Montseny

Punts de venda
Categoria:

Descripció

La idea i la decisió de confeccionar Aires del Montseny sorgí molt probablement en l’excursió al Montseny de setembre de 1899. De fet, es plantejà i elaborà per la insistència d’Anton Busquets i Punset, un dels joves de la revista Joventut que li feien costat. Verdaguer l’enllestí en menys d’un any (setembre de 1899‐novembre de 1900) i els fascicles aparegueren del 10 de gener de 1901 a l’1 d’agost. Aparentment, era un volum miscel∙lani com Pàtria però, seguint la lliçó de Joaquim Molas, afirmem que és molt més: una veritable «antologia» que comprèn textos de vora quaranta anys. I, alhora, una «síntesi» vital, ideològica i estètica, una mostra reeixida de «memòria autobiogràfica» i, fins i tot, un «testament». Per tant, un llibre d’entre els importants del corpus verdaguerià.

Aires del Montseny està compost de trenta‐cinc poemes i tres proses finals, que exalten la creu de Matagalls. S’obre amb un pròleg útil per a copsar el pes emotiu que el Montseny tingué sobre Verdaguer i, significativament, amb un poema dedicat a la Verge. També hi destaquen intents de renovació de l’utillatge estètic i dels interessos temàtics, com testimonia «La veu del Montseny».